L'estiu del 2007 em va arribar a les mans el llibre de Jordi Pons de l'ascensió catalana a l'Annapurna Est del 1974, el primer 8000 català, tot i ser una muntanya no oficialment reconeguda com a cim. Jo havia planificat les meves vacances per la tardor però encara sense destinació. La lectura de l'expedició catalana al Nepal dels anys 70, amb l'arribada a Kathmandú, el trekking d'aproximació al Camp Base, l'ascensió pròpiament dita, l'estada de relax a Pokhara un cop assolit l'objectiu, les descripcions dels paisatges de l'Himalaya i les seves gents, les fotos en blanc i negre i en color... Tot plegat em va captivar de tal manera que vaig decidir que me n'hi anava. Sol. Me n'hi volia anar sol. Però a mon germà Isaac, aranès d'adopció des de fa 9 anys si no vaig errat i el més muntanyenc dels Queralt, li va costar poc afegir-s'hi. I l'expedició encara estaria formada per un Queralt més, però d'una altra generació: el seu fill Pol, que amb només 13 anys se'n va anar a donar la volta a l'immens massís de l'Annapurna amb intent d'ascensció d'un 6000 inclòs, el Pisang Peak.

Vaig anar-hi en plena tardor. Ara me n'hi vaig en ple esclat primaveral. Ara sí, aquest cop sol. Des d'aquest blog aniré compartint amb vosaltres les meves aventures, vivènies i experiències, el meu dia a dia d'aquest quasi un mes en terres llunyanes enllà d'enllà.
2 comentaris:
Esperem amb ansietat les teves noves experiències en aquest meravellos pais, Nepal.
Ara amb la blacberris ho tens molt fàcil d'enviar informació.
Serà preciós seguir les teves aventures
Publica un comentari a l'entrada