Bé doncs, de mica en mica s'acosta el dia. El dia en què un avió em portarà cap a Hèlsinki, des d'on un altre avió em portarà a Delhi. I un cop a Delhi, a diferència del 2007 en què encara vam agafar un avió més fins a Kathmandú, buscaré un tren que en unes 13 horetes em porti porti a Gorakhpur. Des d'allà, en tres horetes de bus o jeep m'he de plantar a la frontera entre Índia i Nepal. Un toston, vaya. Però un toston d'aquelles que m'agraden.
Nepal em donarà la benvinguda, doncs, per Bhairawa, a uns 20 km de Lumbini, lloc de naixement de Siddharta Gautama, el "Buda Suprem". De manera que, tot i no ser budista (al menys de moment) la idea és fer-hi cap. Després ja tiraré cap a l'est, en direcció a Kathmandú, però faré parada i fonda al Parc de Chitwan. I a partir d'aquí, doncs una mica ja es veurà. La idea és passar un parell de dies o així a Chitwan, veient una mica el Terai, que és la franja sud del país que fa frontera amb l'Índia. Una franja de terreny pla o poc accidentat i de poca altitud que vindria a ser la zona de transició entre el gran subcontinent indi i les primeres estribacions de l'Himalaya. I després cap a la gran capital del Nepal, la gran capital de l'Himalaya. En principi són unes 12 horetes de bus que ja veuré si faig d'una tirada o en un parell de dies. Kathmandú com a molt un parell de dies més i cap amunt, a caminar, a fer cames i fabricar glòbuls vermells, a perdre'm i trobar-me, a buscar una mica de pau interior i exterior, a contemplar muntanyes immenses i glaceres a la vall de Langtang.
4 comentaris:
D'entrada he quedat flipant de veure la marrada que s'ha de fer per anar a la India, passar per Helsinki, un dels punts de latitud alta que tenim a Europa.
La resta del viatge fins a Katmandú, amb calma, avió, tren, bus, parades per aquí,parades per allà, o sigui, la manera d'anar copsant el pais, sense presses.
Esperem noticies escrites i visuals teves
"...a perdre'm i trobar-me, a buscar una mica de pau interior i exterior, a contemplar muntanyes immenses i glaceres a la vall de Langtang. "
M'agrada aquet fragment, m'agrada que resti tan poc temps, m'agrada que estiguis content, "marada" lleguir-te! Molt bon viatge alot
Tant engrescador com el propi viatge son els preparatius del mateix, les emocions i els neguits son a flor de pell, no vols que cap detall s´escapi per tal d´arribar al dia de partida en les millors condicions i amb tots els temes controlats dins el controlable.
El temps passa, ja queda poquet, això esta fet.
ja ho tenim això abel, tu ves fent camí, que jo hi aniré a l'octubre, a l'octubre marxen...!!!
quina enveja, de la bona eh...
Publica un comentari a l'entrada