ARRIBATS I BEN ARRIBATS!

Ara si, ja hi som. Despres de mes de 24 hores d'aeroport a aeroport y tiro porque me toca, doncs finalment he arribat a Kathmandu. Si heu llegit l'anterior post d'aquest blog us estranyara, perque en un principi la idea era agafar un tren a Delhi fins a Gorakhpur, ciutat a tres hores en bus o jeep de la frontera amb Nepal, i anar pujant, pero divendres vaig decidir que preferia agafar avio fins a Kathmandu i en tot cas fer ruta pensada d'anada, de tornada (jas es veura). Les raons, varies; el cansament (ara penso que sort que he fet cap amb avio, tot just portaria 3 horetes de tren i me'n faltarien deu i despres tres fins la frontera mentre que ara ja estic instal.lat a Kathmandu), pero tambe que d'aqui quasi un mes anire mes rodat i fare l'experiencia mes a gust.

Aixo de no tenir accents ni ces trencades es un conyas!

Dit aixo, doncs be, que encantat de retrobar el bullici d'aquesta increible ciutat. Una ciutat que no se'm fa estranya, fins i tot se'm fa familiar despres de l'experiencia nepalesa de la tardor del 2007. Aquell cop tot era nou i xocant, un sense fi de sensacions noves, de cares noves, de maneres de fer noves, una altra manera d'entendre la vida i la ciutat. Aquest cop, evidentment que hi ha un impacte inicial per la diferencia de tot plegat, pero fins ara (no porto ni 4 hores a la ciutat i al pais) tot esta sent mes un anar recordant sensacions que no pas el xoc de la primera vegada. Tot m'es com familiar i m'hi moc amb molta tranquil.litat.

Be doncs, vaig a sopar una mica, fare una volteta i a dormir d'horeta, que han sigut 26 hores de viatge amb dormidetes als avions i comen(s)o a flaquejar. Aqui son dos quarts i cinc de set. La diferencia horaria es de 4 hores i 45 minuts. Si si, i 45 minuts.

Fins ara!