I nomes fa 4 dies que vaig arribar?

Be doncs, ja estic instal.lat a Pokhara. Hi he arribat ja fosc i no estic al millor hotel que hagues volgut, tot i que prou be; pero hagues preferit una zona mes tranquil.la dins del lake side. Suposo que dema em canviare.

Kathmandu ja queda enrera, concretament uns 200 km enrera, o mes ben dit, uns 200 km a l'est. Com deia a l'anterior post, es una ciutat que em fascina, pero en dos dies, per ara, n'he tingut prou. Ara estic recuperant sensacions de Pokhara, d'on tambe en tinc un molt bon record. El 2007 hi vem fer cap despres de dues setmanetes o aixi donant la volta xino-xano al Massis de l'Annapurna, intentar un 6000 (el Pisang Peak, intentat per mi i el meu nebot que llavors tenia 13 anys i aconseguit pel meu germa Isaac que llavors en tenia 32), passar un coll de 5416 metres, i enfilar avall la increible vall de l'increible riu Kaligandaki. Val a dir que els ultims 5 dies me'ls vaig saltar, o mes ben dit, me'ls vaig volar dins una capsa de mistos des de Jomson, veient els preciosos Nilgiris que emergien imponents fins els 7000 metres. Aixi que vaig arribar a Pokhara despres d'uns quants dies perdut pel mig de l'Himalaya, i vaig esperar mon germa i son fill que van arribar al cap d'uns dies. Ara es diferent, les sensacions son diferents; tot just acabo d'arribar al Nepal com aquell qui diu i nomes he vist Kathmandu i els 200 km entre Kathmandu i Pokhara, que no es poc.

200 km dels quals 20 els he fet baixant per les aigues sovint calmades pero tambe sovint braves que baixen carregades de les neus himalaienques. 200 km durant els quals he conegut un noi de Xile, un noi de Barcelona vei porta per porta de la Sonia Gelma (noia d'esports de RAC1), dos holandesos, un angles, un nepales de 24 anys molt interessat per Espanya i la seva forma de govern i el seu clima i mil histories i amb molta inquietud tambe per la politica del seu pais, i una nepalesa de 17 anys la mar de simpatica i xerraire, que no ha dubtat ni un moment en entrar-me i treure'm conversa amb un angles molt millor que el meu durant una bona estona la mar d'agradable, veient el sol ponent-se, els nens jugant i les dones sembrant arros. 200 km de corves i sotracs durant els quals he vist un camio tombat possiblement feia dies, un accident entre un autobus com ara el que anava jo i un camio i un camio amb l'escut del Bar(s)a pintat al darrera. 200 km en els quals hem tingut temps de passar tocant-nos amb un camio al qual li hem arrencat el mirall i que portava un ying-yang pintat al darrera. La veritat es que no m'estranya ni el camio tombat possiblement feia dies ni l'accident entre l'autobus i el camio ni la nostra topada sense mes trascendencia. Si a la capital condueixen a sac, a les carreteres encara mes, i la veritat es que vas alla dins o alla dalt encomanat a tots els sants o tots els deus o qui sigui, confiant que no passara res. Hi ha hagut una corva que l'hem agafat a tal velocitat i amb tal vaive que m'he pensat que ens posavem a dues rodes.

Total, que de cop penses, i nomes fa 4 dies que vaig arribar?