CANVI DE PLANS

Nepal te molta diversitat. Des dels cims de mes de 8000 metres del nord, passant per les muntanyes de 2000 o 3000 metres del centre i arribant a la plana del Terai, al sud del pais, amb poc relleu i poca altitud, des d'on ara us escric. Estic a Sauraha, que vindria a ser una mica la base d'operacins pels que decideixen venir a fer safari al Parc Nacional de Chitwan, com es el meu cas. L'altre cop, al 2007, no vaig visitar aquesta zona i ara em feia gracia. De fet, segons els meus plans inicials, havia d'entrar al Nepal pel sud i es el primer que havia de veure. Pero si m'heu anat seguint, els plans han anat canviant sobre la marxa.

I han canviat tant que finalment no torno a mitjans d'abril sino el primer d'abril, o sigui divendres. Nepal m'agrada, i m'agrada molt, m'agrada tant que es per aixo que vaig decidir tornar-hi. Per consumir les vacances que l'any passat, en el seu moment, no vaig poder fer. Les vacances que tenia programades per la tardor, quan encara no havia aparegut a la meva vida una persona amb qui des de fa tres mesos hem iniciat una love story que ni ella ni jo ens esperavem en aquell moment. Una persona amb qui ens estem trobant a faltar bastant aquests dies. Estem be, jo m'ho estic passant de puta mare aqui al Nepal i esta sent una gran experiencia, pero es un viatge que sense ella al meu costat te menys sentit. A mes, els proxims dies havia de tirar cap a caminar a la vall de Langtang, al nord de Kathmandu, pero ara a l'abril el temps comen(s)a a complicar-se a muntanya, al menys a cotes baixes i mitjanes, on els nuvols i les pluges comencen a ser-hi frequents.

Si, ja se que molts pensareu, "pero joder, no siguis burro, ja m'agradaria a mi ara estar al Nepal i no aqui currant!" Pero el que deia, tot i que aquest pais m'encata i l'estic disfrutant, aquest cop dues setmanes haura sigut suficient. Hauran sigut dues setmanes de retrobar sensacions, de records, d'emocions, de disfrutes varis, de noves experiencies, de coneixer gent, de coneixe'm una mica mes a mi mateix i, sobretot, de desconnexio d'aquell mon real o fictici o artificial, desconnexio del dia a dia habitual, que es el que realment necessitava. Ara tinc ganes d'acabar de disfrutar les vacances a caseta, visitant mon germa a era Val d'Aran, a mon pare i amics a la Cerdanya, instal.lar-me uns quants dies a Manresa. Trobo que tampoc es mal plan: mitges vacances al Nepal i mitges vacances de relax per Catalunya.

Em sap greu pels que tenieu esperances de mes experiencies dipositades en aquest meu viatge tant publicitat, espero que al menys l'hagueu disfrutat una mica amb aquest blog (que acabara menys ple del previst) i amb alguns twits i algunes fotos. Un cop a casa fare un bon album perque en podeu gaudir mes.

Molt be doncs, aviam si dema a la tarda encara escric alguna coseta. A dos de set del mati he quedat amb un elefant perque em porti a fer un tomb.